al contingut a la navegació Informació de contacte

Llocs d'interès

La cova del Parco és un testimoni molt important per al coneixement de la prehistòria a Catalunya. Aquesta cova, del terme d'Alòs de Balaguer, ha proporcionat evidències d`haver estat ocupada durant molt temps, des del final del paleolític superior fins l'Edat del Bronze, és a dir, des de fa 16.000 anys fins fe uns 3500 anys. La cova situada prop del riu Segre és una balma, utilitzada per tancar el bestiar, i a una galeria de planta allargada en una esquerda immediata de 10 metres de llarg per 3 d'amplada. En els nivells del Neolític s'han trobat terrisses, indústria òssia i de sílex i destrals tosques.
  • L'ermita de Sant Miquel és situada als afores del nucli urbà d'Alòs de Balaguer. Agafant una pista que porta d'Alòs a la Maçana, a uns 300 m del poble, hi ha una via que creua el riu i que porta direcció S-SE fins arribar a l'ermita, situada aproximadament a 800 m del riu.
  • L'estructura de l'edifici és molt antiga i es conserven dues portes d'accés al temple. El parament de l'edifici és de pedra sorrenca a base de carreus força regulars amb filades uniformes. Probablement es tracta d'un edifici de la primera meitat del segle XI, immediatament posterior a la conquesta feudal d'Alòs que almenys ja s'havia produït l'any 1024. Es tracta d'un conjunt genuïnament romànic i conserva pintures en el seu interior. Va ser destinada durant molts anys a usos agrícoles que van provocar danys irreparables a la pintura i a l'estructura. Va ser l'any 2002 quan es va restaurar i per a finalitats religioses, culturals o d'esbarjo. La restauració va ser possible gràcies als amos, l'aportació popular i les institucions.
  • Més informació clicant aquí.
  • L'Art Rupestre de l'Arc Mediterrani de la Península Ibèrica ha estat declarat recentment Patrimoni de la Humanitat per part del Comitè del Patrimoni Cultural i Natural de la UNESCO.
  • La declaració comprèn 757 jaciments arqueològics amb pintures rupestres de sis comunitats autònomes,setze dels quals pertanyen a Catalunya. Les Aparets d'Alòs de Balaguer formen part d'aquests jaciments i es troben situades al paratge anomenat el Tallat de les Parets. Les pintures rupestres que contenen Les Aparets pertanyen al Neolític antic (4.220 + 230 a C) i estan pintades en vermell i negre. Es caracteritzen per ser d'estil esquemàtic i abstracte, és a dir, amb símbols i grafismes difícils d'interpretar que tenien com a finalitat transmetre una idea, un missatge o un concepte.

imgp1946.jpg

marti1.jpg

  • Les restes de l'església de Sant Martí o Santa Maria de la Nou es troben cap al NO del terme municipal d'Alòs de Balaguer. Seguint la pista que porta d'Alòs a la Maçana, a uns 2 km del poble. En la cruïlla la Maçana-Sant Mamet, per la pista de l'esquerra i a 2,8 km, hi ha l'església de Santa Maria de la Nou i les restes de la població medieval del mateix nom.
  • No es té cap notícia directa sobre aquest edifici. En tenim tan sols una notícia tardana, de l'any 1334, en què consta que “la Nou” forma part del marquesat de Camarasa en propietat de la segona esposa del rei Alfons, el Benigne, Elionor de Castella, com a dotació del seu fill Ferran.
  • L'església de Sant Martí o Santa Maria de la Nou és un senzill edifici d'una nau amb un absis semicircular obert a llevant. La nau és coberta amb volta de canó de perfil apuntat (segurament era reforçada per dos arcs torals, dels quals només resten les pilastres que els suportaven) i arc presbiterial també apuntat. L'absis és cobert, en canvi, per una volta de quart d'esfera semicircular. Adossada a les parets de la nau corre una banqueta que s'uneix a l'esglaó d'accés a l'absis.

    marti2.jpg

  • Només es conserva una finestra d'una sola esqueixada a la façana S i que tant a l'interior com a l'exterior forma una estreta obertura rectangular marcada per una llinda horitzontal i dos brancals monolítics.
  • Una de les excursions més boniques que poden fer-se des d’Alòs de Balaguer és la travessa del congost de Mu. Començarem la ruta al pont de la carretera que porta fins a Rubió i Foradada. Seguint el curs del riu Segre arribarem a la zona d’esbarjo de l’Espadella, un magnífic escenari natural per fer una aturada. A mesura que anem avançant la pista s’estreny, passem a frec de l’aigua (per una passarel·la penjada a la roca) i el paisatge és més majestuós a mesura que ens atansem a la gorja. L’espectacularitat amb què els contraforts de la serra Carbonera cauen verticalment sobre l’aigua és impressionant.
  • El recorregut continua i cada vegada es guanya més altura fins a arribar a la part més alta, on veurem la serra del Mont-roig, el congost i, a nivell del riu, la minicentral hidroelèctrica de Camarasa i un pont penjat que podrem traspassar més endavant, per arribar, després d’unes dues hores de caminada, a la part final de l’excursió, a la mateixa minicentral, després de passar per una passarel·la penjada a la roca. Per retornar cal seguir el mateix trajecte a la inversa.

      (Podeu trobar informació detallada de la ruta en l'apartat "senderisme")

Retaule de Sant Feliu

  • El retaule policromat de Sant Feliu (màrtir que va venir de Cesarea de Mauritània i predicà la fe cristiana entorn l'any 300) és d'una antigor respectable segons l'il·lustre cerverí Duran i Sanpere que l'estudià vers el 1930. Segons Duran, el retaule en cap cas és anterior a l'any 1360, però sí que va ser esculpit dins del segle XIV. De bon antuvi, doncs, podem afirmar que el retaule d'Alòs és un dels més antics de Catalunya, sempre dins l'estil gòtic.Quant als seus possibles autors, només es pot assegurar que foren artistes procedents de l'escola de Lleida, autors dels retaules de l'església de Sant Llorenç de Lleida. El retaule consta d'una petita predel·la amb imatges dels dotze apòstols i un cos superior dividit en tres rengles superposats de relleus que la imatge central i el seu pinacle separen verticalment en dues meitats.

Retaule de la Mare de Déu i Sant Pere Màrtir

  • Aquest retaule, dipositat després de la guerra civil a l'església de Sant Domènec de Balaguer, està inclòs dintre del grup del retaule de Sant Pere de l'església de Sant Llorenç de Lleida. L'ordre de la història comença a la part baixa i, fent una ziga-zaga, arriba fins a la part alta. La Verge duu la corona damunt la diadema granada com en tantes imatges procedents de la mateixa escola de retaulers de Lleida.

retaule.jpg

Més informació aquí.

L'encant de les cases recolzades a la mateixa pedra, dels carrers costeruts, estrets i de forts pendents, dels racons tradicionals, del contrast intens entre un raig de sol i les ombres dels tombants més amagats, de les fonts que anem trobant...

carrer1.jpg carrer4.jpg

Aquesta és l'ofrena, perpetuada en el temps, als visitants de la nostra vila, anomenada també Alòs del Marquesat, d'origen incert, probablement preromà. Les places i carrers del poble permeten moments d'agradable repòs.

carrer2.jpg

  • Església: església de Sant Feliu.
  • Adreça: Pl. de l'Església, s/n.
  • Població: Alòs de Balaguer.
  • Horaris de culte: Dissabtes 17 h.
  • Nom Mossèn: Mossèn Pich (Artesa de Segre).

9614575701_f933ef04ca.jpg

L'ermita de Sant Mamet va ser reconstruïda el 22 de juliol de 2000 i annexada a un refugi al cim de la muntanya de Sant Mamet (1.370 m) amb pou d'aigua i llum per energia solar. L' ermita fou en altres temps punt de trobada de tots els habitants dels termes veïns. Des de fa més de cent anys, l'ermita estava en ruïnes. El juliol de 2000, l'Ajuntament d'Alòs es va proposar la reconstrucció i, finalment, es va aconseguir gràcies a la col·laboració dels habitants del poble, els quals, de forma totalment altruista, van aportar-hi el seu treball i el seu entusiasme. Des de la serra de Sant Mamet hi ha vistes de tota la vall de Sta. Maria de Meià i Vilanova de Meià. (Podeu trobar mes informació a l'apartat "Rutes BTT")

Actualment no hi ha elements dins d'aquesta carpeta.