Els ictiosaures

• Podem contemplar-hi closques de braquiòpodes, petxines, ammonits i belemnits que, tal com ja hem comentat, formaven part de la dieta dels ictiosaures.
• Els ictiosaures eren rèptils marins que s'estengueren per tot el planeta durant uns 150 milions d'anys. La seva aparició es remunta al període Triàsic (uns 230 milions d'anys) i varen extingir-se farà uns 70 milions d'anys en el període Cretaci. Les seves despulles fossilitzades es troben arreu del món: Anglaterra, França, Alemanya, Nord-Amèrica i Sud-Amèrica, Japó, Austràlia, etc. El mot ictiosaure és compost pels vocables grecs ycthyos = peix, i sauros = llangardaix, que fan referència a la seva condició de rèptil en forma de peix.

Anatomia dels ictiosaures

• Mesuraven des d'1 metre els més petits, fins a 15 metres els més grans coneguts. La fesomia dels ictiosaures recorda notablement la dels nostres dofins d'avui dia. Les potes es transformaren en autèntics rems, per això els ossos dels dits es multiplicaren en nombroses peces poligonals conformant-se com una pala. La poderosa cua, acabada en una aleta de mitja lluna, propulsava amb força l'animal; no tenien coll i el cap era proveït de grans ulls adaptats a la visió marina i suportats per un anell de petits ossos per tal de resistir la pressió de les profunditats. En alguns grups d'aquests rèptils, els ulls foren els més grans de tots els animals vius o extingits.

• La columna vertebral era composta per unes 100 vèrtebres en forma de discs, cosa que els permetia una molt gran flexibilitat en els moviments natatoris. Tenien la boca allargassada com un bec i assortida de nombroses dents aptes per a la captura de peixos, calamars i d'altres criatures d'aquells temps. Una aleta al dors li servia com a estabilitzador d'equilibri.

Reproducció

• Pel que fa a la seva reproducció, en no poder dipositar els ous a terra, ja que la seva configuració no ho permetia, la mare els retenia a l'interior del ventre fins al naixement del nadó, que sortia totalment format a l'exterior.
• Amb els ictiosaures visqueren altres monstres marins, com per exemple els plesiosaures , rèptils de cos compacte, coll llarg i cap petit, amb les potes transformades en poderosos rems; o com els pliosaures, enormes animals de gran cap i coll curt, i més tard, els terribles mosasaures, veritables llangardaixos gegantins.