al contingut a la navegació Informació de contacte

Descobreix, turisme

En aquesta foto podeu veure el poble a primer plano, al darrera s'intueixen els engorjats del Congost del Mu.
Vista general
Feu clic per a visualitzar la imatge a mida completa… Mida: 92KB
Si mireu be, a la pedra que hi ha al mig del riu hi han les restes del que devia ser una columna d`un pont. No hem trobat documentació que en parli.
Pont vell (Inici congost del Mu)
Feu clic per a visualitzar la imatge a mida completa… Mida: 132KB
El barranc del prat te un recorregut d'uns 800m. Tot i que ningú la vist mai sec, en èpoques de sequera el seu cabdal disminueix considerablement.
Naixement barranc del Prat.
Feu clic per a visualitzar la imatge a mida completa… Mida: 180KB

Alòs de Balaguer s'estén a banda i banda del riu Segre que travessa el terme en direcció est a oest. En la part septentrional trobem la serra de Sant Mamet de 1.394 m d'altura. A la banda sud es completen les serres Marginals, les més meridionals del Prepirineu, amb la serra d'Arquells (643,1 m), la serra de Boada (763,8 m) i la serra Carbonera (785,5 m).

En aquesta foto podeu veure el poble a primer plano, al darrera s'intueixen els engorjats del Congost del Mu.

Morfològicament, Alòs de Balaguer es pot inscriure en la subcomarca del Montsec perquè participa més de les característiques d'aquests territoris força accidentats, prepirinencs i molts amb alçades superiors als 800 m. en la part de tramuntana, que no de les de l'anomenat Segre Mitjà, on el riu, en lloc de passar encaixat com ací, solca una vall un xic més ampla i de terres més planes. Tanmateix, el municipi, sobretot a l'esquerra del Segre, fa de transició entre les dues subcomarques esmentades, del Montsec i del Segre Mitjà, amb la de la Noguera estricta, a la qual són adscrits els termes de Cubells (amb el qual limita a migdia) i de Camarasa (hi termeneja al sud-oest per la collada de Boada). Per aquesta zona de l'esquerra del Segre, a llevant, per la partida de Sant Julià, confronta amb el municipi de Foradada. En la part de la dreta del riu, el límit de llevant amb Artesa de Segre (en la part que correspon a l'antic terme de Baldomar) passa per !a carena de la serra de Sant Mamet. A ponent, el termenal amb Fontllonga, també per la carena, passa per Montservó (1.125 m), pel pic de Tresvaus (844 m) i per les Collades fins al Segre, al punt on aquest rep la Noguera Pallaresa. Altres accidents importants del terme encara no esmentats són el puig de Peres (1.104 m), Pedra-roja (1.065 m), Puig Castellar (770 m) i el tossal de Boada (761 m).

Si mireu be, a la pedra que hi ha al mig del riu hi han les restes del que devia ser una columna d`un pont. No hem trobat documentació que en parli.

Dins el terme, el Segre rep per la dreta diversos barrancs que davallen de la serra de Sant Mamet: barranc de Corrons, i els de la Llacuna, de Sant Martí, del Prat i de Malagosta, que hi conflueixen a Alòs mateix. Pel costat esquerre rep les aigües dels barrancs que drenen els vessants que hi ha al cantó septentrional de les serres Carbonera i de Boada: barrancs de les Olives, de Boada i del Mur.

El barranc del prat te un recorregut d'uns 800m. Tot i que ningú la vist mai sec, en èpoques de sequera el seu cabdal disminueix considerablement.

  • Extensió: 68,76 km2.
  • Altitud població: 297 m d'altura.
  • Altitud terme: 1.394 m (cim de Sant Mamet).
  • Partit judicial: Balaguer.
  • Demarcació electoral: Balaguer.
  • Província: Lleida.
  • Accessos: carretera LV-9137 que enllaça amb Artesa de Segre.
  • Paisatge: seguint el marge del riu Segre, aigües avall, es troba un congost, fins arribar a l'aiguabarreig d'aquest riu amb la Noguera Pallaresa. Aquest lloc (inclòs en el Pla d'Espais d'Interès Natural) és de gran atractiu paisatgístic pels seus espadellats i la seva vegetació.
  • Vila situada en una vall a la vorera dreta del Segre, 25 Km més amunt de Balaguer. És anomenada Alòs de Balaguer per a diferenciar-la d'Alòs d'Isil. Antigament fou anomenada Alòs del Marquesat.

L'etimologia d'Alòs és desconeguda, es creu que probablement sigui preromànica. Trobem el cognom Halos en una moneda ibèrica citada per Hübner (ap.Holder Alt-Celt. I, 2049). En una versió del segle IX d'una cosmografia grega trobem Alosum i Alosus com a nom de lloc (cfr. Th. Ling. Lat. I, 1805).

Segons Rohlfs Stud. 54, Alòs seria un derivat del cognom llatí Allus, però sembla més probable que vingui d'un nom àrab amb "l" simple, puix que la "ll" hauria donat "ll" en català (Allòs).

Municipi de la Noguera. Població: 146 h [2009] Extensió: 69 km2 Situació i presentació El municipi d’Alòs de Balaguer, d’una extensió de 69,09 km 2 , limita amb els termes de Vilanova de Meià (N), Artesa de Segre (NE i E), Foradada (E i SE), Cubells (S) i Camarasa (al sector occidental). El terme s’estén al S mateix de la Conca de Meià, als vessants de la serra de Sant Mamet, el punt més alt de la qual (el turó de Sant Mamet, 1 374 m), que dóna nom a la serra, n'és el vèrtex septentrional. El terme s’estén a banda i banda del Segre, que passa d’E a W encaixat per la serralada prepirinenca, fins a la seva confluència amb la Noguera Pallaresa. Morfològicament, Alòs de Balaguer es pot inscriure en la subcomarca del Montsec perquè participa més de les característiques d’aquests territoris força accidentats (prepirinencs i amb alçades superiors als 800 m en la part de tramuntana) que no dels trets de l’anomenat Segre Mitjà, on el riu, en lloc de passar encaixat com ací, solca una vall una mica més ampla i de terres més planes. Tanmateix, el municipi, sobretot a l’esquerra del Segre, fa de transició entre les dues subcomarques esmentades, del Montsec i del Segre Mitjà, i dels Aspres de Balaguer. Termeneja amb Camarasa al SW per la collada de Boada. Per aquesta zona de l’esquerra del Segre, a llevant, per la partida de Sant Julià, confronta amb el municipi de Foradada. En la part de la dreta del riu, el límit amb Artesa de Segre (en el lloc que correspon a l’antic terme de Baldomar) passa per la carena de la serra de Sant Mamet. A ponent, el límit amb Fontllonga (Camarasa), també per la carena, passa per Montservó (1125 m), pel pic de Tresvalls (844 m) i per les Collades fins al Segre, al punt on aquest rep la Noguera Pallaresa. Altres accidents importants del terme són el puig de Peres (1 104 m), Pedra-roja (1 065 m), Puig Castellar (770 m) i el tossal de Boada (761 m). Dins el terme, el Segre rep per la dreta diversos barrancs que davallen de la serra de Sant Mamet: barranc de Corrons i els de la Llacuna, de Sant Martí, del Prat (on hi ha una font) i de Malagosta, els quals hi conflueixen a Alòs mateix. Pel costat esquerre rep les aigües dels barrancs que drenen els vessants que hi ha al cantó septentrional de la serra Carbonera i de Boada: barrancs de les Olives, de Boada i del Mu. El terme comprèn el poble d’Alòs de Balaguer, cap administratiu. Una carretera local que passa per Baldomar comunica la vila d’Alòs de Balaguer amb la C-14, a l’altura d’Artesa de Segre. La població i l'economia Segons el fogatjament del 1553, Alòs tenia 52 focs. El 1718 hi havia 150 h i en el cens del comte de Floridablanca, del 1787, en figuren 140. La població augmentà, sembla, posteriorment i el 1860 era de 1 080 h. El 1900 tenia 780 h i després la minva demogràfica va ser constant i progressiva (463 h el 1936, 393 h el 1940, 295 h el 1950, 244 h el 1960 i 165 h el 1970). En el període 1981-99, bé que amb algunes fluctuacions i lentament, la població s’estabilitzà. El 1981 hom censà 184h, 165 h el 1991, 180 h el 1999 i 179 h el 2005. L’agricultura constitueix la base econòmica del terme. Les terres són majoritàriament de secà, i hom conrea principalment cereals (ordi, blat), ametllers i oliveres. La ramaderia, que és un bon complement de l’economia, es bassa sobretot en la cria de bestiar porcí, aviram i oví. Han estat importants els ingressos proporcionats per les tòfones. Al terme hi ha dues mines de bauxita que en l’actualitat no s’exploten. Pel que fa el turisme, el municipi rep practicants de l’espeleologia (coves de Sabonell i de la Donamorta) i de l’escalada (a les Roques Prenyades), que hi poden trobar allotjament del tipus residència casa de pagès. La vila d'Alòs de Balaguer La vila d’Alòs de Balaguer (297 m), a la dreta del Segre, és esglaonada als vessants del turó on hi ha el castell d’Alòs. Des de la vila, edificada sobre els espadats roquissers, es domina un bell paisatge amb els meandres del riu i els serrats veïns. La població conserva alguns racons i placetes antigues. L’església parroquial de Sant Feliu d’Alòs (que pertany al bisbat d’Urgell) conserva dos retaules de pedra, policromats, del segle XIV. Dins la vila hi havia el santuari de Sant Sebastià, desaparegut en fer obres a la carretera (hom hi ha deixat un monument al sant). La festa major se celebra el segon cap de setmana d’agost. El castell d’Alòs és format per dos cossos propers, encimbellats a la part superior del roquisser, en un dels quals, damunt un alt basament de carreus encoixinats, s’aixeca una torre de planta circular, inexpugnable. Aquest basament té dos pisos d’arcades apuntades a l’interior. Altres indrets del terme Ja fora el nucli, a l’altra banda del riu, hi ha la capella romànica de Sant Miquel. En estat d’abandó, l’absis és decorat amb arcuacions llombardes i a l’interior es conserven alguns fragments de pintures murals del segle XII. Al terme d’Alòs hi ha també la capella troglodítica de Sant Julià i prop seu, en una altra cova, hi ha vestigis d’una església desapareguda. Encara es pot esmentar el santuari de Sant Mamet i la capella de Santa Maria de la Figuereta, romànica, arruïnada, que és situada al NW de la vila. També al NW, però una mica més lluny, hi ha el despoblat de la Nou, amb l’església romànica de Sant Martí, en estat ruïnós. Sembla que és en aquestes contrades de la Conca de Meià que hi va haver el despoblat de Montaspre. Dins el municipi hi ha algunes coves que foren habitades en la prehistòria, com la cova de l’Aigua i les que hi ha entre Alòs i Baldomar, al paratge anomenat el Tallat de les Parets, on es descobriren unes pintures rupestres esquemàtiques, en vermell i negre. Les Parets d’Alòs (o Aparets) constitueixen un dels jaciments declarats patrimoni de la humanitat per la UNESCO. Altres coves són la de Sabonell i la de Donamorta. La història Entre els anys 1018 i 1026 el Liber feudorum maior conté un conveni pel qual el comte Ermengol II d’Urgell es reconeixia feudatari de Berenguer Ramon I de Barcelona pels castells d’Alòs, Rubió, Montmagastre i Artesa. Pel testament d’Eribau, vescomte d’Osona i bisbe d’Urgell, del 1042, el castell d’Alòs passava al seu nebot Ramon Folc. El 1058 Ermengol III d’Urgell cedí el castell a Arnau Mir de Tost. Així, Ermengol IV el 1074 féu una concòrdia amb Ponç de Cabrera, al qual donà en feu el castell d’Alòs. En el testament de Ramon Berenguer I, del 1076, consta que deixava als seus fills el castell d’Alòs, que el comte d’Urgell tenia per ell. El 1177 el comte Ermengol VII deixà el castell d’Alòs a la seva muller Dolça, i Ermengol VIII el cedí a Elvira de Subirats. Posteriorment, passà a Guerau Alemany, que el 1193 el donà al seu nebot, mentre que al seu fill, Guillem de Cervelló, li deixava altres castells. El 1314, quan el rei Jaume I adquirí el comtat d’Urgell, del qual depenia el lloc d’Alòs, el monarca envià una ordre a Guillem de Sitgers, batlle general de Catalunya, perquè hi designés un prohom que tingués cura de l’establiment de nous repobladors. Ja des de la centúria anterior els monjos de Poblet tenien una dominicatura agrària en el terme de la torre d’Alòs. El 1272 l’abat de Poblet, Arnau d’Oliola, atorgà una carta de poblament a favor d’uns prohoms procedents de Bellcaire. Més tard, el castell i el lloc d’Alòs s’integraren al marquesat de Camarasa. A Lleida hom podia trobar entre els veïns, ja de força antic, persones procedents de la vila d’Alòs. El llinatge Alòs fou documentat a Lleida fins avançada l’edat moderna. A partir del 1570 el Batlle d’Alòs i el seu fill, ambdós coneguts pel nom d’Arnau Escuder, caps dels nyerros, bandolejaren per la comarca fins a fer-se amos de la conca alta i mitjana del Segre. El lloctinent Hurtado de Mendoza, per reduir-los, obligà els pobles d’Organyà, Peramola, Oliana i Ponts a pagar una tropa de soldats. Ambdós capitostos protagonitzaren fets a Cubells, els Omells de na Gaia, Arbeca, Castelldans i altres pobles de les Garrigues i del Segrià. Durant la guerra dels Segadors, el castell d’Alòs albergà un petit destacament de les forces castellanes i prop seu foren lliurats alguns combats. El 1645, després que l’exèrcit filipista ocupés el pont d’Alòs, el comte d’Harcourt infligí una derrota a les forces catalanes entre Llorenç de Montgai i Gerb. El marquesat d’Alòs fou creat per Carles III d’Espanya per premiar el tinent general Antoni d’Alòs i de Rius (1736), que el 1714 ajudà el duc de Berwick en el setge de Barcelona.

Actualment no hi ha elements dins d'aquesta carpeta.

L'ermita de Sant Mamet va ser reconstruïda el 22 de juliol de 2000 i annexada a un refugi al cim de la muntanya de Sant Mamet (1.370 m) amb pou d'aigua i llum per energia solar. L' ermita fou en altres temps punt de trobada de tots els habitants dels termes veïns. Des de fa més de cent anys, l'ermita estava en ruïnes. El juliol de 2000, l'Ajuntament d'Alòs es va proposar la reconstrucció i, finalment, es va aconseguir gràcies a la col·laboració dels habitants del poble, els quals, de forma totalment altruista, van aportar-hi el seu treball i el seu entusiasme. Des de la serra de Sant Mamet hi ha vistes de tota la vall de Sta. Maria de Meià i Vilanova de Meià. (Podeu trobar mes informació a l'apartat "Rutes BTT")

Objectius de la visita:

  • Observar l'entorn natural de la població d'Alòs de Balaguer fent especial èmfasi en la geologia, la biologia, la història i l'art.
  • Descobrir els testimonis del passat que guarden aquestes contrades.
  • Conèixer els llocs, els símbols, i els monuments definidors de la història, la geografia i la geologia de la zona.
  • Deduir, a través dels testimonis existents, quins habitants ha tingut aquest territori i de quina manera la seva situació geogràfica ha determinat els diferents habitants: animals marins en el Juràssic, homes prehistòrics, musulmans i senyors medievals, i els pagesos actuals.
  • Observar i comprendre les manifestacions artístiques i la seva funció dins del context en què es troben.
  • A partir dels recursos naturals, deduir l'aprofitament que se'n fa.
  • Conèixer els termes científics que s'utilitzen per a la descripció dels fets i dels conceptes.
  • Preguntar-se pels fets que observem i per les respostes que la ciència està donant.
  • Buscar respostes creatives als interrogants plantejats.
  • Recolzar amb arguments les pròpies afirmacions i saber contrastar-les amb les de les altres persones.
  • Entendre la salut del medi ambient com un bé que cal conservar.
  • Constatar com a partir de l'observació de fenòmens naturals o socials, es poden desenvolupar activitats d'expressió artística.
  • Sala polivalent on es celebren actes culturals i socials: xerrades, conferències i balls.

Podeu consultar informació d'escalada per la zona a la web de Can Sisquet , apartat 'Escalada'.

Daila%20i%20Dani%20Andrada%20BALCÓ%20DEL%20SEGRE%20(ALÒS).jpg

Balcó del Segre

Dani_alosbalaguer01.jpg

Dani Andrada, Alòs de Balaguer

 

DSCN1556.jpg

  • Adreça: C/ del Pont, 10.
  • Telèfon: 973 417 020.
  • Casa de poble, compartida amb el propietari, situada en zona per a vianants amb 3 habitacions dobles i 1 de triple. Disposa de calefacció central, llar de foc, porxo i terrassa. Pensió completa i mitja pensió. S'hi admeten animals. Bicicletes disponibles.

Hola!!! Soc la Sara.
El dia 24 de gener vàrem obrir de nou el restaurant "EL MOLÍ".
Ho fem amb moltes ganes i il·lusió per oferir-vos el nostre serveis de restaurant amb una cuina d'elaboració casolana.
Per contactar amb nosaltres podeu telefonar al 629230867 (Sara)

Estem a la Ctra. d'Artesa a l'arribar al poble.

Obrim tots els dies excepte els dimecres.

Moltes gràcies!!!

  • Casa de tres plantes, antic molí. A la planta baixa hi ha el garatge per a 2 cotxes i, a la segona i tercera plantes, s'hi han rehabilitat dos apartaments. Cada un d'ells disposa de menjador amb llar de foc, cuina totalment equipada, WIFI, dues habitacions dobles i bany complet.
  • Calefacció central, WIFI,  TV, DVD, equip de música i rentadora.
  • Telèfon: 644 138 406.
  • Web: http://lesgolfes.elmolideponent.com/
Cal Negret està situat al mig d'un petit poble envoltat de muntanyes, aigua i natura. Si hi passeu uns dies, podreu compartir experiències úniques i singulars d'aquest entorn. Per tindre més informació i poder-hi contactar, entreu al següent enllaç.
Envoltat de muntanyes, aigua i natura, el càmping d'Alòs és ideal par gaudir d'uns dies tranquils, amb la possibilitat de conèixer els encants del poble i de la zona. Te servei de restaurant obert a tothom Per contactar-hi i tenir mes informació, entreu al següent enllaç.
Demografia de la Noguera el 1497. Els casos de Balaguer, Gerb, Castelló, Albesa, Menàrguens, Linyola, Montgai i Alòs
  • Prim Bertran i Roigé.
  • 1985-1990.
  • (Alòs de Balaguer, la Noguera)
  • Estudi de les ocupacions humanes del Vè al IIn mil·lenni aC ed.
  • Maria Àngels Petit i Mendizàbal
  • Barcelona SERP (Seminari d'Estudis i Recerques Prehistòriques)
  • Bellmunt i Figueres, Joan.
  • Lleida Pagès 1994-1998.
  • ALCOVER, Antoni M., i MOLL, Francesc de B (1973). Diccionari Català-Valencià-Balear. Editorial Moll. Palma de Mallorca.
  • AMADES, Joan (1983). Costumari. El curs de l'any. Edicions 62. Barcelona.
  • BARAUT, Cebrià (1986). Les actes de consagracions d’esglésies de l’antic bisbat d’Urgell (segles IX–XII). La Seu d’Urgell.
  • BELLMUNT, Joan (1994). Fets, costums i llegendes. La Noguera, I. Pagès editors. Lleida.
  • BEURLEN, K., i LICHTER, G. (1990). Fósiles. Blume naturaleza. Barcelona.
  • CATALÀ i ROCA, Pere (1991). Comentaris a castells catalans. Dalmau Editors.
  • CORREDERA GUTIERREZ, Eduardo (1973). Notícia de los Condes de Urgel . Institut d'Estudis Ilerdencs, Lleida.
  • FOLCH, R. (1986). La vegetació dels Països Catalans. Ketres Editora. Barcelona.
  • FONT I QUER, Pius (1980). Plantas medicinales. El dioscorides renovado. Editorial Labor.
  • LACASA RUIZ, Antoni (2002). "L'ictiosaure d'Alòs de Balaguer" dins de Cap Pont, 76. Pàg.46-47.
  • _____(2000): "El planeta blau" dins de revista La Mañana, 888. Pàg. 17-19.
  • _____(1997): "Un museu de dinosaures per a Camarasa" dins de revista La Mañana, 701. Pàg. 22-27.
  • _____(1995): "Ictiosaures, rèptils amb forma de peix" dins Cap Pont núm.46.
  • MADOZ, Pascual (1849). Diccionario geográfico estadístico histórico de España y sus posesiones de ultramar. Vol III. Madrid.
  • MALUQUER, Joan. Història de Catalunya. Vol. I. Prehistòria i edat antiga. Edicions 62.
  • MONTANI, R. (2001). "Los señores de los mares Jurásicos" dins Investigación y ciencia, febrer 2001. Pàg. 4-11.
  • PETIT, M. Àngels (1996). El procés de neolitització a la vall del Segre.
  • SERP. Universitat de Barcelona. Presentació i orientacions didàctiques 21.
  • L'Entorn Natural i Social d'Alòs de Balaguer. Proposta didàctica.
  • RICART, Vicenç (1996). “Viatjar. Racons: Alòs de Balaguer. On l’aigua fa la vista clara” dins El Segre del diumenge 18 de febrer.
  • SANCHEZ i AGUSTÍ, Ferran (1981). “Des del mirador del Montsec. El retaule de Sant Feliu d’Alòs del Marquesat” dins La Palanca, novembre, núm. 95.
  • SANCHEZ I AGUSTÍ, Ferran (1981). “Des del mirador del Montsec. El retaule de la Mare de deu i Sant Pere Màrtir d’Alòs” dins La Palanca novembre, núm. 95.
  • Catalunya Romànica. Noguera-Urgell-Segarra. Vol. 17. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona.
  • Gran geografia comarcal de Catalunya. Vol. 10. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona.
  • Història Natural dels Països Catalans(1988). Vol. 6. Plantes superiors Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona.
  • GALCERAN, Josep. "Història d'Alòs de Balaguer" Conferència llegida a Alòs de Balaguer el 28 de novembre de 1992.
  • "Història de la comarca de la Noguera". Apunts del Centre de Recursos Pedagògics de la Noguera.
  • "Sortides culturals mediambientals. Alòs de Balaguer: un poble amb personalitat, on l’aigua i les pedres tenen molt per explicar-nos". TERRES DEL MARQUESAT Conferència a Alòs de Balaguer, any 2000.
  • Institut Cartogràfic de Catalunya: Ortofotomapa de la zona d'Alòs.
  • FONOLL, Celdoni. "Versos i cançons de trobadors" Programa La caixa a les escoles. Curs 1983-84
A Alòs hi han tres coves interessants, Saborell1, Saborell 2 i el baborell de la dona morta. La informació d'aquesta activitat és força tècnica. Per recollir i editar aquestes dades és necessari tenir bons coneixements i experiència. Tenim la sort que hi han hagut persones qualificades que han fet aquesta feina, aquesta informació (coordinades, interior...) la veureu detallada a la pàgina web que trobareu en l'enllaç que tot seguit us adjuntem. En els enllaços del wikiloc, veureu els traks de les rutes corresponents.