Descobreix, turisme
Vista general
Pont vell (Inici congost del Mu)
Naixement barranc del Prat.
Dades (geogràfiques, fotogràfiques...)
Alòs de Balaguer s'estén a banda i banda del riu Segre que travessa el terme en direcció est a oest. En la part septentrional trobem la serra de Sant Mamet de 1.394 m d'altura. A la banda sud es completen les serres Marginals, les més meridionals del Prepirineu, amb la serra d'Arquells (643,1 m), la serra de Boada (763,8 m) i la serra Carbonera (785,5 m).
Morfològicament, Alòs de Balaguer es pot inscriure en la subcomarca del Montsec perquè participa més de les característiques d'aquests territoris força accidentats, prepirinencs i molts amb alçades superiors als 800 m. en la part de tramuntana, que no de les de l'anomenat Segre Mitjà, on el riu, en lloc de passar encaixat com ací, solca una vall un xic més ampla i de terres més planes. Tanmateix, el municipi, sobretot a l'esquerra del Segre, fa de transició entre les dues subcomarques esmentades, del Montsec i del Segre Mitjà, amb la de la Noguera estricta, a la qual són adscrits els termes de Cubells (amb el qual limita a migdia) i de Camarasa (hi termeneja al sud-oest per la collada de Boada). Per aquesta zona de l'esquerra del Segre, a llevant, per la partida de Sant Julià, confronta amb el municipi de Foradada. En la part de la dreta del riu, el límit de llevant amb Artesa de Segre (en la part que correspon a l'antic terme de Baldomar) passa per !a carena de la serra de Sant Mamet. A ponent, el termenal amb Fontllonga, també per la carena, passa per Montservó (1.125 m), pel pic de Tresvaus (844 m) i per les Collades fins al Segre, al punt on aquest rep la Noguera Pallaresa. Altres accidents importants del terme encara no esmentats són el puig de Peres (1.104 m), Pedra-roja (1.065 m), Puig Castellar (770 m) i el tossal de Boada (761 m).
Dins el terme, el Segre rep per la dreta diversos barrancs que davallen de la serra de Sant Mamet: barranc de Corrons, i els de la Llacuna, de Sant Martí, del Prat i de Malagosta, que hi conflueixen a Alòs mateix. Pel costat esquerre rep les aigües dels barrancs que drenen els vessants que hi ha al cantó septentrional de les serres Carbonera i de Boada: barrancs de les Olives, de Boada i del Mur.
- Extensió: 68,76 km2.
- Altitud població: 297 m d'altura.
- Altitud terme: 1.394 m (cim de Sant Mamet).
- Partit judicial: Balaguer.
- Demarcació electoral: Balaguer.
- Província: Lleida.
- Accessos: carretera LV-9137 que enllaça amb Artesa de Segre.
- Paisatge: seguint el marge del riu Segre, aigües avall, es troba un congost, fins arribar a l'aiguabarreig d'aquest riu amb la Noguera Pallaresa. Aquest lloc (inclòs en el Pla d'Espais d'Interès Natural) és de gran atractiu paisatgístic pels seus espadellats i la seva vegetació.
Ortofotomapa
L'adreça de l'enllaç és: http://cartotecadigital.icc.cat/cdm/singleitem/collection/orto5mv1/id/3371/rec/1
Toponímia i etimologia
Toponímia (Extret de: ALCOVER I MOLL. Diccionari Català-Valencià-Balear)
- Vila situada en una vall a la vorera dreta del Segre, 25 Km més amunt de Balaguer. És anomenada Alòs de Balaguer per a diferenciar-la d'Alòs d'Isil. Antigament fou anomenada Alòs del Marquesat.
Etimologia (Extret de: ALCOVER I MOLL. Diccionari Català-Valencià-Balear)
L'etimologia d'Alòs és desconeguda, es creu que probablement sigui preromànica. Trobem el cognom Halos en una moneda ibèrica citada per Hübner (ap.Holder Alt-Celt. I, 2049). En una versió del segle IX d'una cosmografia grega trobem Alosum i Alosus com a nom de lloc (cfr. Th. Ling. Lat. I, 1805).
Segons Rohlfs Stud. 54, Alòs seria un derivat del cognom llatí Allus, però sembla més probable que vingui d'un nom àrab amb "l" simple, puix que la "ll" hauria donat "ll" en català (Allòs).
Història i dades del municpi
Actualment no hi ha elements dins d'aquesta carpeta.
Llocs d'interès
Ermita de Sant Mamet
Exposicions
Itineraris didàctics interdisciplinaris
Objectius de la visita:
- Observar l'entorn natural de la població d'Alòs de Balaguer fent especial èmfasi en la geologia, la biologia, la història i l'art.
- Descobrir els testimonis del passat que guarden aquestes contrades.
- Conèixer els llocs, els símbols, i els monuments definidors de la història, la geografia i la geologia de la zona.
- Deduir, a través dels testimonis existents, quins habitants ha tingut aquest territori i de quina manera la seva situació geogràfica ha determinat els diferents habitants: animals marins en el Juràssic, homes prehistòrics, musulmans i senyors medievals, i els pagesos actuals.
- Observar i comprendre les manifestacions artístiques i la seva funció dins del context en què es troben.
- A partir dels recursos naturals, deduir l'aprofitament que se'n fa.
- Conèixer els termes científics que s'utilitzen per a la descripció dels fets i dels conceptes.
- Preguntar-se pels fets que observem i per les respostes que la ciència està donant.
- Buscar respostes creatives als interrogants plantejats.
- Recolzar amb arguments les pròpies afirmacions i saber contrastar-les amb les de les altres persones.
- Entendre la salut del medi ambient com un bé que cal conservar.
- Constatar com a partir de l'observació de fenòmens naturals o socials, es poden desenvolupar activitats d'expressió artística.
Centre cultural
- Sala polivalent on es celebren actes culturals i socials: xerrades, conferències i balls.
Escalada
Podeu consultar informació d'escalada per la zona a la web de Can Sisquet , apartat 'Escalada'.
Balcó del Segre
Dani Andrada, Alòs de Balaguer
Dormir i menjar
Casa de pagès Cal Fraret
- Adreça: C/ del Pont, 10.
- Telèfon: 973 417 020.
- Casa de poble, compartida amb el propietari, situada en zona per a vianants amb 3 habitacions dobles i 1 de triple. Disposa de calefacció central, llar de foc, porxo i terrassa. Pensió completa i mitja pensió. S'hi admeten animals. Bicicletes disponibles.
Restaurant El Molí
Hola!!! Soc la Sara.
El dia 24 de gener vàrem obrir de nou el restaurant "EL MOLÍ".
Ho fem amb moltes ganes i il·lusió per oferir-vos el nostre serveis de restaurant amb una cuina d'elaboració casolana.
Per contactar amb nosaltres podeu telefonar al 629230867 (Sara)
Estem a la Ctra. d'Artesa a l'arribar al poble.
Obrim tots els dies excepte els dimecres.
Moltes gràcies!!!
Apartaments de lloguer El Molí d'Alòs
- Casa de tres plantes, antic molí. A la planta baixa hi ha el garatge per a 2 cotxes i, a la segona i tercera plantes, s'hi han rehabilitat dos apartaments. Cada un d'ells disposa de menjador amb llar de foc, cuina totalment equipada, WIFI, dues habitacions dobles i bany complet.
- Calefacció central, WIFI, TV, DVD, equip de música i rentadora.
- Telèfon: 644 138 406.
- Web: http://lesgolfes.elmolideponent.com/
Allotjament rural independent Can Sisquet
- Adreça: Camí de Camarasa, s/n.
- Telèfon: 687 584 497.
- Web: www.cansisquet.com
Casa La Granja loft La Perdiu
- Allotjament Rural a les Afores del Poble.
- Telèfon: 659 307 002
- Web: http://www.clubrural.net/Alos_Loft_La_Perdiu
Cal Negret Rural Apartaments
Càmping d'Alòs (Restaurant)
Bibliografia
Demografia de la Noguera el 1497.
- Prim Bertran i Roigé.
- 1985-1990.
El procés de neolització a la vall del Segre: La Cova del Parco
- (Alòs de Balaguer, la Noguera)
- Estudi de les ocupacions humanes del Vè al IIn mil·lenni aC ed.
- Maria Àngels Petit i Mendizàbal
- Barcelona SERP (Seminari d'Estudis i Recerques Prehistòriques)
La Noguera
- Bellmunt i Figueres, Joan.
- Lleida Pagès 1994-1998.
Llibres i revistes
- ALCOVER, Antoni M., i MOLL, Francesc de B (1973). Diccionari Català-Valencià-Balear. Editorial Moll. Palma de Mallorca.
- AMADES, Joan (1983). Costumari. El curs de l'any. Edicions 62. Barcelona.
- BARAUT, Cebrià (1986). Les actes de consagracions d’esglésies de l’antic bisbat d’Urgell (segles IX–XII). La Seu d’Urgell.
- BELLMUNT, Joan (1994). Fets, costums i llegendes. La Noguera, I. Pagès editors. Lleida.
- BEURLEN, K., i LICHTER, G. (1990). Fósiles. Blume naturaleza. Barcelona.
- CATALÀ i ROCA, Pere (1991). Comentaris a castells catalans. Dalmau Editors.
- CORREDERA GUTIERREZ, Eduardo (1973). Notícia de los Condes de Urgel . Institut d'Estudis Ilerdencs, Lleida.
- FOLCH, R. (1986). La vegetació dels Països Catalans. Ketres Editora. Barcelona.
- FONT I QUER, Pius (1980). Plantas medicinales. El dioscorides renovado. Editorial Labor.
- LACASA RUIZ, Antoni (2002). "L'ictiosaure d'Alòs de Balaguer" dins de Cap Pont, 76. Pàg.46-47.
- _____(2000): "El planeta blau" dins de revista La Mañana, 888. Pàg. 17-19.
- _____(1997): "Un museu de dinosaures per a Camarasa" dins de revista La Mañana, 701. Pàg. 22-27.
- _____(1995): "Ictiosaures, rèptils amb forma de peix" dins Cap Pont núm.46.
- MADOZ, Pascual (1849). Diccionario geográfico estadístico histórico de España y sus posesiones de ultramar. Vol III. Madrid.
- MALUQUER, Joan. Història de Catalunya. Vol. I. Prehistòria i edat antiga. Edicions 62.
- MONTANI, R. (2001). "Los señores de los mares Jurásicos" dins Investigación y ciencia, febrer 2001. Pàg. 4-11.
- PETIT, M. Àngels (1996). El procés de neolitització a la vall del Segre.
- SERP. Universitat de Barcelona. Presentació i orientacions didàctiques 21.
- L'Entorn Natural i Social d'Alòs de Balaguer. Proposta didàctica.
- RICART, Vicenç (1996). “Viatjar. Racons: Alòs de Balaguer. On l’aigua fa la vista clara” dins El Segre del diumenge 18 de febrer.
- SANCHEZ i AGUSTÍ, Ferran (1981). “Des del mirador del Montsec. El retaule de Sant Feliu d’Alòs del Marquesat” dins La Palanca, novembre, núm. 95.
- SANCHEZ I AGUSTÍ, Ferran (1981). “Des del mirador del Montsec. El retaule de la Mare de deu i Sant Pere Màrtir d’Alòs” dins La Palanca novembre, núm. 95.
Enciclopèdies
- Catalunya Romànica. Noguera-Urgell-Segarra. Vol. 17. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona.
- Gran geografia comarcal de Catalunya. Vol. 10. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona.
- Història Natural dels Països Catalans(1988). Vol. 6. Plantes superiors Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona.
Diversos
- GALCERAN, Josep. "Història d'Alòs de Balaguer" Conferència llegida a Alòs de Balaguer el 28 de novembre de 1992.
- "Història de la comarca de la Noguera". Apunts del Centre de Recursos Pedagògics de la Noguera.
- "Sortides culturals mediambientals. Alòs de Balaguer: un poble amb personalitat, on l’aigua i les pedres tenen molt per explicar-nos". TERRES DEL MARQUESAT Conferència a Alòs de Balaguer, any 2000.
- Institut Cartogràfic de Catalunya: Ortofotomapa de la zona d'Alòs.
- FONOLL, Celdoni. "Versos i cançons de trobadors" Programa La caixa a les escoles. Curs 1983-84