al contingut a la navegació Informació de contacte

Informació

  • L'església parroquial de Sant Feliu d'Alòs de Balaguer ja apareix citada l'any 1040 en l'acta de consagració del monestir Sant Cerni de Tavèrnoles com a possessió pròpia de l'esmentat cenobi. Poc temps després, el 1057, fou consagrada pel bisbe d'Urgell Guillem Guifré en honor de Sant Feliu, Sant Joan i Sant Pere, i a petició dels clergues, dels laics i de tots els habitants del castell d'Alòs i del seu terme –tots ells fundadors de l'esmentada església– fou dotada per part dels homes del castell d'Alòs amb diversos alous alhora que es confirmaren els que ja posseïa amb anterioritat. Un cop ratificades les propietats de la parròquia, el bisbe Guillem Guifré n'establí els límits: a l'orient afrontava amb Espinalvet, al nord amb el riu Noguera o amb Cerchuns, al sud amb el camí que partia de Camarasa i anava cap a Artesa, i a l'occident amb el bosc d'Aialt fins al coll de Carbonera. El bisbe d'Urgell també disposava l'obligació per part dels homes que treballaven les terres incloses dins aquest terme de pagar delmes i primícies, i establí que la parròquia de Sant Feliu d'Alòs fes un cens anual en espècie a Santa Maria de la Seu d'Urgell.
  • L'església de Sant Feliu d'Alòs torna a aparèixer documentada dins els testaments d'Arsenda (muller d'Arnau Mir de Tost) amb data de 25 de maig de l'any 1068. En aquest cas, Arsenda concedí a l'església de Sant Feliu d'Alòs una capa de tirenz (brocat); poc després de la mort de la seva esposa entre els anys 1068 i 1072, Arnau Mir de Tost confirmà les donacions que ella havia fet.
  • La pertinença de la parròquia d'Alòs al monestir de Tavèrnoles, testimoniada, com ja s'ha esmentat, des de l'any 1040, és ratificada per conveni entre l'abat Ramon i el sacerdot Or (?) l'any 1080. Segons aquest document, l'abat fa donació de l'església de Sancti Felicis d'Alòs al mencionat clergue, a fi que la tingui en feu per a ell i els seus successors.
  • Ja al segle XII dues escriptures datades entorn el 1159 recullen donacions de béns que diversos particulars residents al lloc d'Alòs feren al cens de Sant Serni de Tavèrnoles, consistents en alous, una vinya i un hort, tot ells situats al terme parroquial de Sant Feliu.
  • L'església actual d'Alòs, tot i el seu origen antic, no reflecteix arquitectònicament el seu passat medieval, ja que l'edifici fou modificat en època moderna dins l'estil barroc. A l'interior s'hi conserven dos importants retaules de pedra policromada del segle XIV, que recentment han estat restaurats.

Document Actions