al contingut a la navegació Informació de contacte

Informació

  • L'any 2002, l'Ajuntament d'Alòs de Balaguer va voler ampliar la seva oferta cultural amb la creació d'una Sala d'Exposicions que s'afegeix, com un més, als diferents punt d'interès dels quals disposa aquesta població.
  • L'Ajuntament, a més de l'actual exposició, té en projecte incloure'n d'altres, que serviran per a conèixer amb més profunditat el context històric, arqueològic i natural d'aquestes contrades, amb la intenció de donar una nova projecció sociocultural al poble d'Alòs de Balaguer.

sala_exposicions.jpg

  • Conscients del ric passat geològic d'aquestes contrades i arran de la troballa de testimonis fòssils continguts en les roques que configuren el majestuós paisatge de la vila, es va inaugurar el juny de 2002 la Sala d'Exposicions, amb la presentació dels discs vertebrals d'un ictiosaure que visqué per aquestes terres ara fa 190-195 m. a.
  • L'exposició compta amb la fidel reproducció d'un Stenopterygius quadriscissus, a mida natural. És un esquelet fòssil d'ictiosaure d'uns 2 metres que visqué als mars que submergiren el que ara és Alemanya, fa 185 milions d'anys.

ictio_roca.jpg

  • No obstant, i amb una antiguitat semblant, l'ictiosaure d'Alòs de Balaguer denota, per la mida de les seves vèrtebres, que era tres vegades més gran que el fòssil reproduït, la qual cosa significa que l'animal sencer podia haver fet aproximadament 6 metres de longitud.
  • Presentem, també, la reproducció d'alguns aspectes anatòmics d'aquests poderosos rèptils. Entre altres destaquem : El detall dels ossos de les potes i els dits amb nombroses peces poligonals. L'anell escleròtic que envoltava l'ull per tal d'evitar una deformació del globus ocular que, a causa de les pressions de les profunditats marines, els hagués pogut minvar la visió. Cal dir que en alguns grups d'ictiosaures la fosa ocular podia arribar fins a 25 cm de diàmetre, la qual cosa indica que els ulls d'aquestes bèsties foren els més grans mai coneguts en cap animal del planeta. La boca allargassada nodrida de dents punxents perfectament adaptada per a la captura de peixos, calamars (belemnits) i d'altres preses.
  • Volem destacar en l'esquelet reproduït el detall de la cua que s'encorba cap a baix. El motiu era donar suport a una aleta de mitja lluna.

expo2.jpg

  • De tot l’Estat espanyol, Alòs de Balaguer ha subministrat el més complet vestigi d’un ictiosaure, amb 17 vèrtebres de la zona de la cua.
  • Aquestes vèrtebres tenen forma de discs estrets que, per les seves dimensions, podrien correspondre a un animal de prop de 6 metres de longitud. De moment, no és possible saber a quin grup d’ictiosaures pertanyen, ja que en aquell temps (fa uns 190 milions d’anys, període Juràssic inferior), convisqueren diversos gèneres. La seva presència, però, en les contrades d’Alòs ens indica que la zona era el fons d’un mar càlid i poc profund, ple de vida. El que avui són les terres de la Península Ibèrica eren llavors, en gran part, fons marins.

terra.jpg

  • Quan l’ictiosaure d’Alòs de Balaguer visqué, els continents del planeta tenien una geografia i una distribució molt diferents de les de l’actualitat, ja que formaven un supercontinent conegut com Pangea. Fa uns 190 milions d'anys, el mar inundava les terres que serien Catalunya. Al fons hi vivien moltes criatures, algunes de les quals s'exhibeixen en aquesta Sala.

mapa_pre.jpg

Document Actions